Aquest diumenge hem anat a fer la Ruta del Císter "integral" (104km). Al final, però "nomès" els Jaumes l'han fet tota. Aquí hi han les fotos del recorregut de Santes Creus passant per Vallbona fins a L'Espluga, on hem arribat desprès de 11 hores i 70km. Hem sortit de Santes Creus a les 5.00 de la matinada, sort que no feia gaire fred amb núvols que amenaçaven pluja tot i que al final ens ha respectat (nomès 4 gotes).Bon entrepà a Belltall i millor plat de caldo a L'Espluga. D'aquí ja han seguit els Jaume's fins a tancar el cercle (ja ens ho explicaran!). Estic molt satisfet de com m'he trobat, desprès de gairebé un any i mig sense fer res que fos més llarg de 4-5hores (més concretament des de l'Ultratrail d'Andorra del 2009); m'he trobat relativament bé,tot i que he fet servir el poc coneixement que em queda i he parat a L'Espluga. Els entrenos van bé i la forma física millorant.
Aquest dissabte vam tornar a fer un entreno més de cara a anar agafant el puntet per als reptes de la nova temporada.El despertador és implacable i per poder fer via ens hem de llevar d'hora.
A les 8.30 comencem a trotar, l'Espluga ens rep amb una sortida de sol molt bonica. Un sol que ben aviat ens deixa i passa a acompanyar-nos la pluja que va agafant força a mida que ens anem allunyant del punt de sortida.
El recorregut de l'entreno va ser: L'Espluga-Menatxo-Les Masies-Senda del Matarrucs-Senda del Colom-pista a Castellfollit-Coll de la Mola-Els Cogullons-Rojals-La Pena-Senda de la Natura-Les Masies-L'Espluga.
De pas cap a els Cogullons tenim temps de veure algun rovelló, però no l'agafem perque encara ens queda un bon troç de camí i està plovent molt.
Al final l'Eugènia troba un parell de rovellons a prop de les Masies i s'els endú cap a casa seva.
L'entreno acaba amb uns estiraments quan ja estem a sopluig i un bon vermut calentets vora el foc.
FOTOS CÀMARA JOANJO
Sortim a les 8 en punt des de Cornudella en direcció a Sant Joan del Codolar i allí agafem el trencall cap al camí dels Cartoixans que ens haurà de dur fins a La Morera, on arribem al cap de poc més d'una hora, havent-nos equivocat un pèl del camí principal. D'aquí ja comencem a pujar cap a la Serra Major pel grau de l'Agnet i un cop a dalt tirem cap al Toll de l'Ou.
Pocs metres desprès de començar a baixar cap al Toll de l'Ou ens trobem a un caçador que ens diu que per tota la zona per on volem anar hi han com a mínim 25 caçadors preparats per fotre un tret a tot allò que es mogui (ja te trons que hagin de fer batudes de senglar els dissabtes quan hi ha molta gent que surt d'excursió...que hi farem, manen més les escoptes i/o les motos que no pas els "pringats" que ens agrada disfrutar de la natura i no "matar-la"). 
CANVI DE PLANS, seguim per la Serra Major fins a la Roca Corbatera (punt culminant de la Serra del Montsant) i d'aquí baixem fins a Albarca, on agafem aigua i tirem cap al Mas d'en LLuc per anar a trobar el Grau d'en Saura, que supera 400 metres de desnivell en pocs km's. Un cop dalt agafem la pista que ens deix a Siurana, i d'aquí seguint les marques del la Ruta dels Refugis arribem a Cornudella, havent de donar el tomb fins la cua de l'embassament de Siurana degut a que està gairebé ple. 
Per la tarda es va posar a ploure i nomès vam poder passejar per Sort. Ah! el dissabte van fer la ULTRA TRAIL RIALP 2010, 65 Km. +5500m pel Monsent de Pallars i el Pic de l'Orri, tenia molt bona pinta tot i que es devien passar el dia passat per aigua.
Una pujada continua i sense descans però amb unes vistes impressionants des de la Vall d'Aran, Pica d'Estats, Andorra i fins a la Serra del Cadí. Al arribar dalt fem un paro i menjem alguna cosa aprofitant la magnífica vista que teniem.
En acabar l'avituallament anem tirant perque encara no haviem fet ni la meitat de ruta, anem fent per una pista amb puja-baixa fins que arribem al coll de Triadó que separa la Vall d'Àssua de la Vall Fosca.
A partir d'aquí baixarem fins a Llessui, passant per les pistes d'esquí abandonades i creuant-nos amb el bestiar que pastava pels amplis prats.
La nota negativa va ser que quan arribavem al poble, quan nomès quedaven 200 metres d'asfalt per acabar la ruta i mentres comentavem la llarga baixada de 13km per pista, ens enganxem amb els manillars de la bici, l'Helena cau i es fot un dels clatellots més bèsties que he vist...el resultat és la fractura del Vé metacarpià de la ma esquerre. Pel que hauria pogut passar això no és res...qui ensurt!!!
.JPG)
.jpg)
