diumenge, 5 de juliol del 2009

ULTRATRAIL D'ANDORRA 4 JULIOL 2009


Amigüit@s!!!
CLIQUEU AQUÍ PER VEURE LES FOTOS
Vam sortir la nit de divendres a dissabte des d'Arcalís. Jo personalment em vaig començar a acollonir quan estavem allí dalt i això no pot ser. Per enfrontar-te a un repte així t'has de preparar a fons tant física com psicològicament i jo en aquesta ocasió no vaig fer ni una cosa ni l'altre. El resultat és un patiment innecessari ja que quan el "coco" diu que no tot funciona malament.
Vam començar la primera pujada de "nomès" 1200 D+ i allí la cosa ja no petava gairbé. Per postres al primer control (allà a les 2 de la matinada), el Jaume G desprès d'un gran esforç i patiment ha de parar degut als problemes físics. Aquest és el primer cop moral, mirem de dir-li que esperem una estona a veure si es recupera però els problemes gàstrics li fan pagar el preu més alt.
Seguim amunt i al cap de poc comença a ploure, i poc desprès cau una tormenta electrica que feia posar els pels de punta. MARE MEVA QUINA POR!!! li dic al tete i a l'Àngel que si això seguiex jo plego. Arribem al Refugi de pla de l'estany (on en teoria hi havia una avituallament mitjanament acceptable) i la cursa està neutralitzada...."perfecte" penso jo...hi ha un caos brutal. Al final arranca la cursa un altre cop i anem cap al Coll del Malhivern (no es puja al Comapedrosa). Segueix tronant i llampegant però tirem amunt, jo em giro cap el Tete i li dic textualment: si tirem endavant saps que l'estem cagant, no? Doncs apa, cap amunt enmig d'una processó de participants, per la tartera, ara para ara arrenca. El millor de tot va ser arribar a dalt i veure com es feia de dia i el pobre que estava al coll amb un sac de gemecs tocant cançons (quina moral!)
El descens va ser el millor de la cursa, per la tartera vaig disfrutar com un nen, i així vam arribar al refugi de comapredrosa: 30km, uns 2000mD+ i 8h!!! encara quedaven 70km i més de 5000m de D+. La que ens espera!
A partir d'allí torna la menjada de bola i ja tinc decidit de plegar al Pont de la Margineda (km 50-60) desprès d'un tram de no se quants km per asfalt que fan molt de mal. Arribem al Pont de la Margineda i ens trobem amb el Jaume G, el DavidPe, Monrasin, Maria i Ana. Ens diuen que nomès queden 30 km perque han retallat el recorregut pel mal temps. Això fa que em decideixi a seguir, a partir d'aquí ens acompanya el Paco de la UEC de Tortosa (gran ajuda moral). No menjo res per que els avituallaments són penosos, em prenc un gel que vaig agafar de la cursa de la setmana passada. Fa molt calor i fem un desnivell de 1300m + fins al Refugi de Prat Primer. En aquest troç tant el tete com jo tenim dos defalliments, però en aquestes curses hi ha temps de tot...de yuyus i recuperacions...total, que els 30km que van dir que quedaven al final es van convertir en uns 50km, combinant pistes i senderons amb trams d'asfalt. En un avituallament a les 15 hores de cursa trobo per fi menjar calent: em menjo 2 plats d'arros bullit amb salsa i formatge. A Canillo (quan queden 10km) em prenc un caldo calent i salat: QUE BOOOO !!! i més desprès de l'aiguat i pedregada que ens ha agafat per la Vall de Madriu. De Canillo pujem al coll d'ordino amb l'Àngel marcant un ritme acollonant i baixem pel GR fins a Ordino.
En total hem fet 21h45', m'han sortit 5500m D+ i diuen que entre 95-100km tot i la modificació del recorregut.
Crec que si s'arriba a poder fer l'ultra sencer i sense modificacions ben poca gent l'hauria acabat o hauria entrat dins de l'horari previst.
Felicitacions al JosepMª Benavent (estàs fort, paio!), al Toni (està passant una segona joventut), donar les gràcies al Tete, l'Àngel i Paco de Tortosa per l'ajut moral en els moments de defalliment psicològic que vaig tenir. I sobretot donar mols ànims al Jaume G i a l'Ismael. Espero que us recupereu ben aviat.
He tornat a fer el que més m'agrada, amb el meu germà i els meus amics. Ho he tornat a passar malament en cursa, he notat de nou les sensacions que creia oblidades, he tornat a lluitar contra mi mateix i les meves menjades de bola.
Estic content, em van dir que no podria fer res més i ho torno a fer tot.
"L'única lluita que es perd és la que s'abandona"